Des dels seus inicis els videojocs han estat limitats a dues grans claus: el potencial que oferia el hardware de cada època i les capacitats dels desenvolupadors per esquivar les seves limitacions i aprofitar-ho al màxim. Això va permetre l'arribada de jocs sorprenents en moments en què a nivell tècnic semblaven una cosa impossible, i també ha facilitat una evolució sostinguda que ens ha portat a un moment en el qual el fotorealisme s'ha començat a posar «a tiro».
En aquest sentit també han jugat un paper clau les consoles de videojocs. Sé que a molts ens agrada més jugar en PC, però les consoles han estat el gran motor de l'indústria, tant que ara per ara el seu pes és tant gran que han acabat monopolitzant els cecles de desenvolupament. Enrere van quedar aquells anys en què es creaven jocs exclusius per a PC que aprofitaven de veritat el hardware de la plataforma, avui tot se centra en les consoles estrella de cada generació, i això té conseqüències molt clares.
Les consoles han tingut efectes molt positius per al món dels videojocs, però també han tingut efectes negatius. Els cecles de vida s'han anat allargant de manera considerable, cosa que, unit als desenvolupaments exclusius centrats en elles, ha acabat perjudicant l'aprofitament del hardware d'última generació en PC i han aminorat l'evolució dels videojocs en un ampli sentit.